Esquinç


Esquinç

Mantenir la musculatura en bon estat i disminuir el risc de lesions per prevenir l’esquinç

Els lligaments son teixits que protegeixen i connecten els ossos d’una articulació per mantenir-les al seu lloc. Un lligament lesionat, bé per ruptura de les seves fibres o per distensió, rep el nom d’esquinç.

SÍMPOTMES FREQUENTS
Els símptomes inclouen dolor, espasmes musculars, inflamació i dificultat per moure el múscul.
Existeixen 3 graus d’esquinç:

  • Esquinç de I grau: Es el menys sever, les fibres del lligament presenten inflamació, rubor i dolor local.
  • Esquinç de II grau: Les fibres lligamentoses solen estar trencades, hi ha edema local, possible hematoma o petèquia (pigments vermells a la pell ), dolor, rigidesa de l’articulació i pot anar acompanyat de fissura o fractura òssia. Caldrà descartar-ho fent una proba de radiologia
  • Esquinç de III grau: És el més greu,  les fibres del lligament s’han estripat, hi ha un gran edema, hematoma, dolor, rigidesa articular amb impossibilitat de moure l’articulació i hipertèrmia (augment de temperatura) local. Caldrà una proba radiològica per descartar fractura o fissura.

FACTORS DE RISC
L’esquinç més freqüent és el de turmell, seguit del de genoll.
Caigudes, contorsions o cops son la causa més freqüent d’una torçada que provocarà un esquinç. El de tormell es pot donar en persones de totes les edats. L’esquinç de genoll és freqüent en esports de contacte com el futbol, rugbi, basquet, i també entre esquiadors, tenistes, corredors… degut a canvis de sentit i de ritme sobtats o per un traumatisme directe.

PREVENCIÓ
La millor prevenció es mantenir la musculatura en bon estat i disminuir el risc de lesions protegint les articulacions. Amb la musculatura dèbil, és molt fàcil que els lligaments pateixin més davant d’una lesió.
La propiocepció  es un acte reflex propi de la persona. Ajuda a prevenir l’esquinç  donant capacitat de reacció davant d’un moviment inestable; per tant, es important mantenir un bon sentit d’equilibri.

TRACTAMENT
Al principi d’un esquinç es sol aplicar gel a l’àrea afectada,  se recomana elevar la zona en el cas de les extremitats, repòs, l’ús de venes o compressió de l’àrea i si convé, medicaments. Si existeix sospita de fissura o fractura caldrà fer una radiografia, tot , sempre, sota prescripció mèdica.
El tractament posterior inclou la fisioteràpia per ajudar en la bona recuperació i prevenció, amb exercicis propioceptius i la potenciació muscular.

Fisio Indira

 

Etiquetes: , , , ,

Comentaris & Respostes

Comentaris tancats.